Tiddukla Tadelsant Imedyazen

Asebter n umager | Imagraden | Isalan | Imenzayen | Taftilt | Imawalen | Idlisen-nnegh | Leqdicat-nnegh | Imazighen | Lmed tamazight | English | Español | Français | Arabe | Anmager | Tabrat n Yimedyazen | Arum-agh-d | Imaslad'en | Tamesgida | Amezruy n Tiddukla

 
Taẓallit d Remḍan
 
Sγur Henri Genevois

tabzimt
 
Win ur nḥeffeḍ ara ddin-is d tẓallit-is, γer temγer-is ad d-yeffeγ am tdekkaṛt ur nesεi ara ttelqim. Am wakk-n qqaren : "Lğameε ay deg ara yebdu llufan aḥfaḍ n yismawen n Ṛebbi d irebbi n yemma-s". D acu ay nemmal i llufan mi ara yili meẓẓiy ? Nbeddu-as lehduṛ mi ara yaweḍ telt snin neγ telt snin d nnefṣ̣. Imir-n ay t-tkeccem lefhama. Ilaq yemma-as ad as-tmel kulci, meḥsub leqwanen n ttṛebga. Abeεda wigad i wumi fessuset tqerrut, steqsayen yemma-tsen : "A yemma, anwa ay d-yefkan iṭij-agi ? Lehwa ? Ajeğğig-agi ?" Sakk-in, yemma-s ad as-tini : "Tura ilaq ad as-mleγ taẓallit". D acu ay d taẓallit n llufan ? Ad yessendi turawin-is : "A Ṛebbi, ḥrez-iyi yemma ! A Ṛebbi, ḥrez-iyi baba ! A Ṛebbi, ḥrez-iyi lwaldin-iw !".

Ccada, γas ur asen-tt-nemmal ara, ḥeffḍen-tt εlaxaṭer tewğed kul lweqt γef yimawen-nneγ. Ttcehhiden mi ara ten-yeεğeb kra, neγ mi ara wehmen deg lḥağa. Feṛṛḥen yimawlan mi ara ten-walin ttcehhiden. Akk-n qqaren : "Ccada d tẓallit d lferḍ am lqut ay ntett". Win yewwi Ṛebbi d webrid, ccada am ṛṛeḥma : ur tt-yeṛwi ḥedd.

Lefwateḥ : lweqt ay γef ara tdeεεu yemma-s neγ setti-s s lxir, llufan yeggar tamawt, yesmeḥsis. Lefwateḥ-nni keccmen-as aqerru-is. Ccaw amezwaru, fehhmen kan kra. Simmal yettimγur, yettissin d acu-ten γas ur ten-id-yennu ara γef yimi-s, deg wul-is frant. Ad d-yini kan ay-n i wumi yezmer.

Neqqar, ṣ̣ṣ̣beḥ, mi ara d-neldi tawwurt : "ṣbaḥ lxir ay izem n lḥaṛa ! Aεelxir ay ayt  ṣ̣ṣ̣buḥ d ayt lfutuḥ, aql-aγ deg yirebbawen-nwen, ad aγ-d-tessemlilem d wexṣim lfahem ara aγ-ifehmen, ad as-nefhem". Llant tid yeqqaren :

Staγfir Llah, a win ay aγ-d-ixelqen
Kečč d Lḥanin, d Ṛṛaḥim
A xaleq n lxelq
Mneε-iyi seg ujajiḥ ma ireγγ

Mi ara d-yeγli ṭṭlam, mi d-neffeγ γer beṛṛa, ad nεewwed telt meṛṛat :

Besmellah ṛṛeḥman ṛṛaḥim
Σudu bellah min cciṭan ṛṛağim
Kul lebla ad yuγal akk-in !

Ad ncehhed tlata yiberdan daγen, sakk-in ad as-nini : "Mselxir d rrbeḥ ay aεessas n lḥaṛa : ur la aγ-tessexlaεeḍ ara, ur aγ-tettṛewwaεeḍ ara, d kečč ara yettγimin d aεessas-iw !"

Lawan n yiḍes, mi ara nesexsi taftilt, ad nεewwed, ad ncehhed, ad nesteγfer gar-aγ d bab-nneγ, ad as-nini : "A Ṛebbi, ssemlil-aγ-d d lemnam yelhan, ur aγ-ssexlaε ara deg tnafa". Qbel ad nečč lqut, ad as-nini : "Besmelleh, a Ṛebbi, err-aγ-d lkun d tamtunt". Mi nfukk, ad nessers tijγelt [taγenğayt], ad nessuden taṛbut, ad as-nini : "Lḥemdulleh a Ṛebbi, ṣ̣eḥḥi-iyi win ay t-id-yessasen". Mi ara as-nesseččay i llufan, neqqar-as : "D lkun-ik, d tamtunt-ik, d ddkir n ufud-ik". Deg Remḍan, tameddit, mi ara d-yedden, uqbel ad nefteṛ, ad neṭṭef afenjal deg ufus, ad nettcehhid, neqqar-as :

A Ṛebbi, ssiweḍ-aγ γer ṛṛeḥma-k
Akk-n ay aγ-tessawḍeḍ γer nneεma-k !

Deg Remḍan daγen, mi ara d-neggurreε deg uzal, neqqar-as : "Lḥemdulleh a Ṛebbi, deg lkun-ik, mačči deg lqut-ik".

Taẓallit :

Mi ara awḍen tesε snin ay ttḥeqqiqen deg lḥuṛuf, ama d taẓallit, ama d ismawen n Ṛebbi, qqaren-asen : "Awal n lεali, ḥfeḍ-it, awal n diri, mḥeq-it. Zik,   ttṛuḥun warrac d teqcicin γer lmadeṛsa, deg tudrin ay deg qwan yemrabḍen. Ma d tudrin niḍen, qlil n wigad iḥeffḍen taεṛabt. Deg lmadeṛsa, ccix n taεṛabt izewwir-asen deg tṣ̣urtin n tẓallit : Lḥemdu, Qulhuwa Llahu ... Mi ara asen-tekcem tẓallit s aqerru, fehmen d acu ay d ismawen n Ṛebbi, ttkemmilen deg leqraya n taεṛabt. Γas ulac lmadeṛsa, ḥeffḍen warrac taẓallit γef yimawlan-nsen, abeεda imγaren. Imγaren ur ttağğan ara ttuba, ttabaεen-tt [ttḍafaren-tt] akk-n ilaq : ula d dderya-nsen, wa yettağğa-tt-id i wa. Ma d ilmeẓyen, llan wigad yettabaεen ddin akk-n ilaq : ad ẓẓallen ula γef εecrin. Taẓallit teḥwağ tezdeg. Kra ara yekk meẓẓiy bunadem, tewwi-t lhawa : ur tt-yettẓalla ara akk-n tlaq. Yerna, ma tebdiḍ taẓallit, d ddnub ad tt-teğğeḍ neγ ur tt-tessizdigeḍ ara : d win i wumi qqaren "ttarik n ddin".

Mi ara ttẓallan yemγaren, qqaren-asen i warrac : "Qqimet-d, ma yehwa-awen ad tḥessem i wakk-n ad tḥefḍem. Tikkwal tturaren warrac s yismawen n Ṛebbi. Mi ara ten-id-walin yemẓulla, qqaren-asen : "Ur ttjeyyiḥet ara ismawen n Ṛebbi. Ḥaca ma tessardem neγ ad testenjim : taẓallit teḥwağ aneqqi". Deg Remḍan, arrac i wumi tella tẓallit deg wul, ttṛuḥun γer Lğameε uqbel ad d-yedden, ḥeddṛen yemẓulla, ḥeffḍen-tt-id syin.

Remḍan :
 
Ula d Remḍan d ddin. D netta ay aγ-iferqen d Yiṛumyen. Arrac d teqcicin ttḥaren melmi ara t-bdun. Imawlan-nsen, win walan ur as-yezmir ara, ttagin-as. Ma d win ay as-izemren, ad as-εemmden ad yuẓum u limmer yiwen wass. Mi ara yebdu weqcic yuẓam, ur t-yuγ wara, d ddnub t-sferγen yimawlan-is. Mi ara yili yuḍen, ad as-yini baba-s neγ yemma-s : "Ečč-it, terreḍ-d ddnub s irawen-nneγ". Ass amezwaru ay deg ara bdun warrac Remḍan, feṛṛḥen ula d ayt wexxam, ssaramen amzun d lficṭa. Mi d-nekker ṣ̣ṣ̣beḥ, ad asen-ncucef. As asen-tessers lqibla (neγ yemmas, ma d taqcict) leḥwal : lemri, lfeṭṭa, irden, ibawen, lḥemmeẓ, lmelḥ, sskeṛ ... Mi as-tcucef yemma-s i mmi-s, ad as-tini : "Remḍan aseεdi-k, amerbuḥ-ik !". Ma d taqcict, ad as-tini : "S ccbaḥa-m d lemlaḥa-m, Remḍan aseεdi-m, amerbuḥ-im !". Mi fuken, ad lsen leḥwayeğ [iceṭṭiḍen] ijdiden ay asen-d-nfeṣ̣ṣ̣el. Aqcic ad yeddu d baba-s γer ssuq, ad d-nefqen. Taqcict ad teqqen lḥenni i yifassen-is. Imir-n, yemma-tsen ad asen-theggi akk ay-n ay asen-ilaqen i tmeddit. Mi ara tṛuḥ γer tala, ad asen-d-tawi sebεa teblaḍin. Mi d-tusa, ad theggi taḥbult n weγrum. Ad d-tawi timellalin. Ma d aqcic, ad as-d-tawi ay-n i wumi tezmer, alamma ṛebεin. Ma d taqcict, ad as-d-tawi kan xemsa, setta, ma tḥemmel-itt ar εecṛa. Ad d-ternu udi. Ad tṛuḥ γer tḥanut, ad d-tawi ay-n ẓiden : tiḥlawatin, itemṛiwen, tijujtin, kawkaw ... Ad as-ternu i weqcic aḥeddur, seksu d yibawen.

Dγa, mi yewwa seksu s yibawen, qbel ad d-yedden, ad t-ferqen d tunṭicin i lğiran. Deg mkul aḍebsi ad ssersent rrejqa n uḥeddur d tmellalt. Wigad ay as-yettilin i weqcic ttafken-as ula d idrimen.

Mi qrib ad yedden, ad ssalin aqcic neγ taqcict γer ubabeddaṛ i wakk-n ad yettali ccγel-is. Ad n-yaf thegga-as yemma-s aγerbal ay deg tessers lemri, acabcaq n waman ay γer terra sebεa n teblaḍin n tala, akk d lfeṭṭa. Deg uḍebsi : taḥbult n weγrum d tmellalin. Udi deg ufenjal akk d way-n ẓiden ay d-tewwi, terna-as i weqcic taktabt, leqlam d lkaγeḍ. I teqcict, terna-as iẓdi d taḍuft, tissegnit d leḥrir, issegnan d wubrin. Mi d-yedden, aqcic ad yeddem taktabt, ad d-iγer, leqlam d lkaγeḍ, ad yekteb [ad yaru], ma d taqcict ad tellem, ad teksu, ad txiḍ. Tura ula d nettat nettafk-as ad taru. Mi fuken ccγeln, ad fetṛen. Ad zwiren deg way-n ẓiden, ama d atemṛiw, ama d taḥjuṛt n sskeṛ (zik d iniγem n ujenjar kan) i wakk-n ad iεzizen, ad iẓiden. Sakk-in, ad ceṛben sebεa n tceṛṛibin n wudi, ad rnun taḥbult n weγrum d tmellalin, ad d-bbin seg-sen ay-n i wumi zemren. Aqcic, ttafken-as taḥbult n weγrum, qqaren-as : "Taḥbult n useggas" i wakk-n ad iṣ̣eḥḥi. Taqcict, qqaren-as : "Taḥbult ur nebdi", ur tt-ibeddu yiwen ḥaca ma yebda-tt ufus-is, d tukmilt am nettat mazal nejwiğ.

Sakk-in, ad d-ddmen acabcaq n waman ay γer rran sebεa teblaḍin d lfeṭṭa, ad swen sebεa tceṛṛibin. Aman d laman. Rran γer-sen tiblaḍin n tala ay γef teddun waman i wakk-n ur ttfaden ara : ad ttismiḍen wulawen-nsen. Azekka-nni, ad terr yemma-tsen tiblaḍin-nni alamma d amkan ay seg ay tent-id-teddem. Mi fuken akk, ad ṣ̣ubben s axxam, ma yehwa-asen ad rnun učči nitni d wayt wexxam.

Sγur Henri Genevois
Fichier de Documentation Berbère

Tiddukla Tadelsant Imedyazen
Association culturelle Imedyazen
BP 129 Poste Didouche Mourad
16006- Alger - Algérie
Tel. 064 77 07 37